RECITAR A CLASSE

LA GRANOTA SOMIADORA

Hi havia una vegada una família de granotes que estaven menjant mosques a l'ast.
- Mmm...Com n'estan de bones aquestes mosques!!! -deia la granota - Saps què, mare? m'emportaré aquestes mosques a la lluna i m'alimentaran.
Però la seva mare no hi estava d'acord
- Que dius tu ara!! No tornis a dir ximpleries!!! No veus que a la lluna no s'hi pot viatjar?

-No mare no es cap ximpleria. Penso anar-hi i ho fare demà al matí -deia la granota molt decidida -

En la discussió hi va intervenir també el pare que estava, com no, de part de la mare.
-No te n'aniras pas tu a la lluna! a més no podràs fer-ho, ni tan sols podras tocar-la amb les puntetes dels ditets, AIXÍ QUE ARA PUJA A LA TEVA HABITACIÓ I NO TORNIS A TREURE AQUEST TEMA!!!
-O i tant que m'en vaig i corrents no us suporto!
Així va ser com va acabar la discussió i se'n va anar. Per la nit la granota se'n va anar a dormir. I tota la seva família també dormia, fins que va passar una cosa magnífica.
-Què passa...? - somiava la granota - OH! NO M'HO PUC CREURE!!! ESTIC A LA LLUNA!!! així que les granotes podien viatjar a la lluna!!.
L'endemà al matí la granota es va aixecar molt emocionada.
-HE ANAT A LA LLUNA HE VIATJAT!!! -cridava emocionada.
- Si és clar!!! No hi tornis!.-deia la mare enfadada.
- SI SI HI HE ANAT!!!.
- NO ET CREIEM!!! CALLA JA.- deia el pare molt enfadat.
- És igual el que em digeu jo em crec el que veig. Vosaltres no podeu impedir-me somiar i viatjar a la lluna, així que ho faré sempre que vulgui.

Descriure, escriure

1. Característiques contextuals
- Comunicació oral: immediata en el temps (el receptor capta el missatge a l'instant)
- Comunicació escrita: diferida en el temps (el receptor triga en captar-lo)

2. Característiques textual
- Són les característiques gramaticals dels textos orals i escrits

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS

ORAL	ESCRIT
- El receptor comprèn el text amb l'oïda (canal auditiu)	- El receptor llegeix el text amb els ulls (canal visual). Capacitat de transmissió d'informació superior.
- Percep successivament els signes del text (procés serial)	- Percep simultàniament els signes del text (procés holístic)
- Comunicació espontània (es pot rectificar però no esborrar allò dit)	- Comunicació elaborada (es pot refer)
- Comunicació immediata en temps i lloc.	- Comunicació diferida en temps i espai.
- Comunicació efímera (els sons només duren el que duren en produïr-se)	- Comunicació duradera (el text es graba en un suport estable i perdura)
- Utilitza codis no-verbals	- No utilitza codis no-verbals
- Hi ha interacció emissor-receptor	- No hi ha interacció emissor-receptor
- És important el context extralingüístic	- El context no és important

DIFERÈNCIES TEXTUALS

ORAL	ESCRIT
ADEQUACIÓ - Ús de les varietats dialectals - Formalitat escassa	ADEQUACIÓ - Ús més freqüent de l'estàndard - Formalitat alta
COHERÈNCIA - Poca selecció de la informació - Més redundant - Estructura del text oberta (interacció) - Estructura més lliure	COHERÈNCIA - Molta selecció de la informació - Menys redundant - Estructura tancada (esquema planificat) - Estructures amb convencions socials, etc.
COHESIÓ - Menys gramatical - Usa elements paralingüístics (canvi de ritme, de to, etc.) - Utilitza codis no-verbals - Referències exofòriques (aquí, tu, jo...)	COHESIÓ - Més gramatical (pronoms, sinònims...) - Usa poca elements paralingüístics - No utilitza codis no-verbals - Referències endofòriques (ell, aquell, meu...)
GRAMÀTICA (fonologia i grafia) - Formes pròpies d'usos espontanis i ràpids (contraccions, elisions...)	GRAMÀTICA (fonologia i grafia) - No incorpora aquestes formes.
GRAMÀTICA (morfologia) - Solucions poc formals (relatius simples)	GRAMÀTICA (morfologia) - Solucions formals
GRAMÀTICA (sintaxi) - Oracions simples i breus - Anacoluts i frases inacabades - Ordre d'elements variable - El·lipsis freqüents	GRAMÀTICA (sintaxi) - Oracions complexes i desenvolupades - No passa mai - Ordre estable - El·lipsis poc freqüents
GRAMÀTICA (lèxic) - Lèxic poc formal - Pocs mots amb significat específic - Accepta la repetició lèxica - Proformes i hiperònims com a “mots jòquer” - Ús de tics lingüístics - Ús de mots crossa - Ús d'onomatopeies, refranys, etc.	GRAMÀTICA (lèxic) - Lèxic formal - Molts mots específics - Intenta evitar-la amb sinònims - Usar mots equivalents i precisos - Absència de tics - Tendència a eliminar-los - Poc ús.

Relació oral-escrit: el paper de l'escrit ha anat canviant amb el pas dels anys. Abans, com diu Vigner, l'escrit era l'objecte primer i primordial i actualment, l'oral i l'escrit són autònoms. A més, al principi es refusava qualsevol model oral, posteriorment s'aprenia l'escrit per transcriure l'oral i més tard s'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
Vigner està a favor de l'última concepció

El llenguatge i les llengües

1. Alguna cosa més que un medi de comunicació
Els senyals transmeten informació i tenen sentit quan s'utilitzen entre emissor i receptor. El llenguatge es compon de senyals. Cal estudiar profundament el llenguatge i no definir-lo només com a "instrument de la comunicació".

2. Elements per a una definició de llenguatge
La humanitat poseeix el llenguatge com una facultat ja que tot ésser humà es comunica.
El llenguatge humà és diferent al dels primats tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, ja que està organitzat en nivells i exigeix creativitat. A més, aquest ens permet expressar sensacions i situacions i fer referència a coses en la seva ausència.
- El llenguatge i la organització de l'entorn: el llenguatge endreça i redueix les percepcions de l'entorn.
- El llenguatge és imprescindible per a dur a terme el pensament
- El llenguatge és el suport bàsic de la memòria.
- El llenguatge ens permet autoexpressar-nos a través del monòleg interior.
- El mitjà més extens: tot es pot expressar a través del llenguatge.

3. La definició general del llenguatge:
El llenguatge és el mitjà de comunicació més extens que posseïm. És un factor bàsic perquè ens permet el discurs abstracte i la parla desplaçada. A més, ens permet endreçar les experiències i juga un paper principal en el nostre pensament. És el suport de memòria i la causa del diàleg interior.

Qui ets tu?

La noia que podeu veure a la foto és la MARINA PARRAS!!

Sí sí, segur que us sona de veure-la per classe. Doncs bé, he decidit fer el qui ets tu d'ella perquè la considero una noia d'allò més interessant. Una noia apassionada per les plantes i els arbres, perquè és el que ha estudiat. Aquest fet em va sobtar molt. Ho vaig descobrir, quan, divendres, baixavem cap a la Tamarita, i de sobte vam fer algun comentari sobre una planta i ella va dir: però no ho veieu?? si és una no sé què (nom raríssim d'una planta) i nosaltres ens vam quedar impressionades.

Des d'aquell moment fins al final del camí cap a la Tamarita va estar dient-nos el nom de totes les plantes, i tots eren molt científics. Li vam preguntar que com sabia tots aquells noms i ens va respondre que era el que havia estudiat, i que li agradaven molt.

Així doncs, crec que aquesta foto reflecteix clarament el seu gust per les plantes i els arbres. Però no us penseu que només li agraden els arbres i les plantes, perquè la Marina és una noia molt interessant: riallera, estudiosa, positiva, alegre... Crec que té moltes virtuts i considero que m'ha ajudat molt des que vam començar la universitat, i és que gràcies a ella, les poques ganes que tenia de començar la universitat s'han convertit en esperança i il·lusió. Doncs, no em queda res més que donar-li les gràcies per ser com és i per haver-me recordat alguns del valors que tenia una mica oblidats. Espero Marina, que no canviis mai, i que segueixis igual d'aplicada! jejeje

Un petó molt gros, i fins aviat!

Informació subliminal

A comunicació oral, escrita i digital, avui hem pogut comprovar la importància dels mitjans audovisuals i per adonar-nos-en, hem vist una conferència d'un professor mexicà i també hem vist dos anuncis per veure els missatges subliminals que rebem sense adonar-nos-en.
Un dels anuncis era de galerias, on apareixien nens sortint de classe i hem analitzat l'anunci des de la música, la llum, la velocitat de la càmera, etc. i hem pogut apreciar que els anuncis no es fan a l'atzar sinó que han tingut en compte molts aspectes que indirectament rebem.
L'altre anunci és el que deixo penjat aquí. És el del monstre "brother". També l'hem analitzat a classe per veure que rebem molta informació indirecta.
Amb tot, hem pogut arribar a la conclusió que cal educar i acompanyar als nens per tal que sàpiguen ser audiència i s'adonin de que no tot el que veuen per la tele o internet és tal i com ho veuen, sinó que ha pogut ser "manipulat" o tractat de la manera que volen que nosaltres ho rebem.
Una classe molt interessant que ens ha permès pensar sobre com està el món digital.
FINS AVIAT!

Llenguatge audiovisual

A l'entrada d'informació subliminal, m'he referit a la conferència d'un professor mexicà, i a continuació mostraré la informació extreta en aquesta conferència:
S'ha d'aprendre a ser audiència. Amb la televisió i el cinema creiem que tots sabem veure i escoltar correctament, potser perquè la imatge és d'un nivell universal. Hi ha moltes coses que no sabem veure. Amb internet, en canvi, no passa, perquè cal que tothom tingui certes competències. Hi ha sutileses que amb un entrenament tothom podrà veure però que a simple vista no es veuen. El que veiem mai és la realitat, només n'és una selecció. Les sutileses que hi ha darrera de la pantalla no tothom les sap veure, i per això cal entrenar-se-
Hi ha dos actors principals en tot això: la família i l'escola, i posteriorment, els mitjans de comunicació. Necessàriament, els nens veuran unes coses o altres en funció de la infuència que rebin de la família i l'escola. La responsabilitat d'educar per ser audiència depèn d'aquestes dues institucions. Si hi ha problemes familiars, els nens recorreran a la televisió, internet, etc. Cal regular aquestes situacions. Cal, a més, que els mestres s'interessin i puguin tallar aquestes situacions. Escola i família han de treballar unides. Els mitjans de comunicació han de reconèixer que estan educant, i en conseqüència, cal que siguin responsables. Els programes que mostren imatges i escenes eliminades són molt interessants.
Fins ara, a les imatges se'ls dona una importància complementària, a més del que diu el professor. No hi ha la imatge de que els coneixements audiovisuals són molt importants. Tots pensem que estem avançant molt en TIC i en realitat no ho estem aprofitant.
Cal una alfabetització múltiple: fer als alumnes competents en tecnologia i així poder treure'n tots profit. L'autodidactisme mai és suficient, cal la guia d'un professor. Cal aprofitar la capacitat i predisposició dels joves per educar-los en l'àmbit de la tecnologia.

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

Llegir, escriure, parlar i escoltar són les habilitats que un usuari ha de dominar per poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles.
Segons el codi, aquestes habilitats poden ser orals (parlar i escoltar) o escrites (llegir i escriure).

LLEGIR
Procés a través del qual es comprèn un text escrit
Llegir = Comprendre
Implicacions de la definició:
1) Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que un escrit té per a qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia.
2) Llegir és aconseguir un objectiu. L'objectiu guia la lectura, i poden ser molts i molt variats.
3) Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Amb això diem que qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-ho amb allò que sap i ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció dels que ens aporta el text.
4) Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu (habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta).

Amb això diem que qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text i també de les seves parts mentre va llegint.
A mesura que anem llegint, verifiquem o refutem aquelles hipòtesi que havíem creat.

ESCRIURE
Procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

PARLAR
Expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adeqüació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR
Comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.
Saber escoltar demana:
1) Paper actiu i participatiu.
2) Respecte per l'emissor i les seves idees.
3) Ser objectiu per intentar entendre què ens diu l'altre.
4) Saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5) Saber descobrir les idees principals del missatge i saber reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.

Característiques del text

Les característiques del text són les qualitats que té un escrit/discurs quan actua eficaçment en una situació comunicativa.
Les característiques poden ser descriptives o prescriptives:
1) Descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algún aspecte lingüístic (coherència, cohesió, adequació).
- Adequació: el grau d'adaptació d'un discurs o d'un text a la seva situació comunicativa tenint en compte la varietat dialectal i el registre (formal, informal, específic, menys específic...)
- Coherència: propietat del text que selecciona la informació important de la que no n'és, i a més a més, estableix una relació lògica (o no contradictòria) entre les diferents parts d'un discurs, tenint en compte l'estructura d'aquell text.
- Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat (connectors) que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector/oïent interpretar-los amb eficàcia.

2) Prescriptives: són les que determinen o marques normes d'ús (correcció, variació)
- Correcció: es refereix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística. En el nostre cas és l'IEC (Institut d'Estudis Catalans)
- Variació: es refereix als trets estilístics i expressius d'un escrit d'acord amb determinats valors socials (ex.: repetir paraules, hem decidit entre tots que està "malament").

MODELS DE DESCRIPCIÓ

A classe de COED, hem fet una activitat per relacionar-la amb els models de descripció existents, i per analitzar-los, hem utilitzat una sèrie de cançons, i les havíem de relacionar amb els sentiments que ens suggerien:

El gripau blau, Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana): alegria, naturalesa, infantesa, la lletra mostra egoïsme, avarícia, superioritat).

Lila, Whiskyn's: delicadesa, records, joventut, vitalitat, rebeldia.

Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra d'en Rubén Blades): alegria, bon rotllo, ritme, optimisme.

Com un puny, Raimon: nostàlgia, tristesa, soletat, enyorança, amor.

Nit de Sant Joan, Sisa: festiva, nostàlgica, de recordar, infantil, màgia, imaginació.

Posteriorment, hem fet un passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa.
També hem llegit un conte anomenat Abiyoyo explicat i cantat per Xesco Boix.
I finalment, hem vist el conegut vídeo de summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya d'estiu 2009.

Ha sigut una classe molt interessant que ens ha permès conèixer una mica més a fons els diferents tipus de descripció i també fer-ho de manera amena i diferent. Segurament una classe de COED per recordar!

FINS AVIAT!!