dissabte, 7 de novembre del 2009

Descriure, escriure

1. Característiques contextuals
- Comunicació oral: immediata en el temps (el receptor capta el missatge a l'instant)
- Comunicació escrita: diferida en el temps (el receptor triga en captar-lo)

2. Característiques textual
- Són les característiques gramaticals dels textos orals i escrits

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS

ORAL

ESCRIT

- El receptor comprèn el text amb l'oïda (canal auditiu)

- El receptor llegeix el text amb els ulls (canal visual). Capacitat de transmissió d'informació superior.

- Percep successivament els signes del text (procés serial)

- Percep simultàniament els signes del text (procés holístic)

- Comunicació espontània (es pot rectificar però no esborrar allò dit)

- Comunicació elaborada (es pot refer)

- Comunicació immediata en temps i lloc.

- Comunicació diferida en temps i espai.

- Comunicació efímera (els sons només duren el que duren en produïr-se)

- Comunicació duradera (el text es graba en un suport estable i perdura)

- Utilitza codis no-verbals

- No utilitza codis no-verbals

- Hi ha interacció emissor-receptor

- No hi ha interacció emissor-receptor

- És important el context extralingüístic

- El context no és important


DIFERÈNCIES TEXTUALS

ORAL

ESCRIT

ADEQUACIÓ

- Ús de les varietats dialectals

- Formalitat escassa

ADEQUACIÓ

- Ús més freqüent de l'estàndard

- Formalitat alta

COHERÈNCIA

- Poca selecció de la informació

- Més redundant

- Estructura del text oberta (interacció)

- Estructura més lliure

COHERÈNCIA

- Molta selecció de la informació

- Menys redundant

- Estructura tancada (esquema planificat)

- Estructures amb convencions socials, etc.

COHESIÓ

- Menys gramatical

- Usa elements paralingüístics (canvi de ritme, de to, etc.)

- Utilitza codis no-verbals

- Referències exofòriques (aquí, tu, jo...)

COHESIÓ

- Més gramatical (pronoms, sinònims...)

- Usa poca elements paralingüístics

- No utilitza codis no-verbals

- Referències endofòriques (ell, aquell, meu...)

GRAMÀTICA (fonologia i grafia)

- Formes pròpies d'usos espontanis i ràpids (contraccions, elisions...)

GRAMÀTICA (fonologia i grafia)

- No incorpora aquestes formes.

GRAMÀTICA (morfologia)

- Solucions poc formals (relatius simples)

GRAMÀTICA (morfologia)

- Solucions formals

GRAMÀTICA (sintaxi)

- Oracions simples i breus

- Anacoluts i frases inacabades

- Ordre d'elements variable

- El·lipsis freqüents

GRAMÀTICA (sintaxi)

- Oracions complexes i desenvolupades

- No passa mai

- Ordre estable

- El·lipsis poc freqüents

GRAMÀTICA (lèxic)

- Lèxic poc formal

- Pocs mots amb significat específic

- Accepta la repetició lèxica

- Proformes i hiperònims com a “mots jòquer”

- Ús de tics lingüístics

- Ús de mots crossa

- Ús d'onomatopeies, refranys, etc.

GRAMÀTICA (lèxic)

- Lèxic formal

- Molts mots específics

- Intenta evitar-la amb sinònims

- Usar mots equivalents i precisos

- Absència de tics

- Tendència a eliminar-los

- Poc ús.


Relació oral-escrit: el paper de l'escrit ha anat canviant amb el pas dels anys. Abans, com diu Vigner, l'escrit era l'objecte primer i primordial i actualment, l'oral i l'escrit són autònoms. A més, al principi es refusava qualsevol model oral, posteriorment s'aprenia l'escrit per transcriure l'oral i més tard s'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
Vigner està a favor de l'última concepció

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada