Llenguatge audiovisual

A l'entrada d'informació subliminal, m'he referit a la conferència d'un professor mexicà, i a continuació mostraré la informació extreta en aquesta conferència:
S'ha d'aprendre a ser audiència. Amb la televisió i el cinema creiem que tots sabem veure i escoltar correctament, potser perquè la imatge és d'un nivell universal. Hi ha moltes coses que no sabem veure. Amb internet, en canvi, no passa, perquè cal que tothom tingui certes competències. Hi ha sutileses que amb un entrenament tothom podrà veure però que a simple vista no es veuen. El que veiem mai és la realitat, només n'és una selecció. Les sutileses que hi ha darrera de la pantalla no tothom les sap veure, i per això cal entrenar-se-
Hi ha dos actors principals en tot això: la família i l'escola, i posteriorment, els mitjans de comunicació. Necessàriament, els nens veuran unes coses o altres en funció de la infuència que rebin de la família i l'escola. La responsabilitat d'educar per ser audiència depèn d'aquestes dues institucions. Si hi ha problemes familiars, els nens recorreran a la televisió, internet, etc. Cal regular aquestes situacions. Cal, a més, que els mestres s'interessin i puguin tallar aquestes situacions. Escola i família han de treballar unides. Els mitjans de comunicació han de reconèixer que estan educant, i en conseqüència, cal que siguin responsables. Els programes que mostren imatges i escenes eliminades són molt interessants.
Fins ara, a les imatges se'ls dona una importància complementària, a més del que diu el professor. No hi ha la imatge de que els coneixements audiovisuals són molt importants. Tots pensem que estem avançant molt en TIC i en realitat no ho estem aprofitant.
Cal una alfabetització múltiple: fer als alumnes competents en tecnologia i així poder treure'n tots profit. L'autodidactisme mai és suficient, cal la guia d'un professor. Cal aprofitar la capacitat i predisposició dels joves per educar-los en l'àmbit de la tecnologia.