Dilluns, vam anar al cibernàrium, situat al barri de Nou Barris. El responsable és l'Ivan Garcia, i ens va explicar en què consistia aquest espai:
És un parc tecnològic situat a Barcelona Nord. el Cibernàrium és un espai on formar-se i créixer gràcies a internet. És un centre d'alfabetització i formació digital. Intenten divulgar les noves tecnologies i formar-se amb elles. És un espai públic, obert per a tothom a partir dels 16 anys i totalment gratuït.
L'objectiu principal és posar a l'abast de tothom l'accés i el coneixement de totes les tecnologies.
Té dues línies d'activitats, i dintre de cada línia hi ha una sèrie de càpsules de continguts:
1) Inicia't amb internet (d'iniciació. Activitats d'una hora i tallers a part)
2) Creix amb internet (entre 3 i 4 hores de durada).
El mètode és a través de càpsules de curta durada, perquè tothom disposi de molta flexibilitat horària. Les activitats es van repetint diversos cops durant la setmana, i així cadascú pot anar-hi quan li vagi millor. Aquestes càpsules s'actualitzen cada trimestre.
Les aules consten de dos formadors per aula i s'accepten un màxim de 20 alumnes per classe. Actualment, el centre disposa de 82 activitats diferents, que estan creixent.
A més de formació, ofereixen divulgació tecnològica a un centre multimèdia on hi ha aplicacions, vídeos, enllaços, etc. que permeten aprofundir més a internet.
Al 2008, i va haver unes 60.000 participacions i van assistir-hi al voltant de 9.500 persones, el 56% de les quals eren dones, el 64% majors de 40 anys, el 35% d'aturats, 34% d'estudiants universitaris i 16% de persones provinents d'altres països de la UE.
El repte proposat principalment és l'expansió territorial per Barcelona. Pretenen apropar-se als ciutadans a través de biblioteques, centres cívics, etc. Un altre repte és minimitzar notòriament la fractura digital que hi ha actualment, així com augmentar el nombre d'activitats a través del cibernàrium.
Arrel de crisi, la demanda ha crescut moltíssim ja que molta gent per trobar feina necessita estar en contacte amb internet, i s'adonen que cada cop és més important estar actualitzats a nivell tecnològic.
Parla el Doctor José Manuel Pérez Tornero, membre del gabinet de Comunicació i Educació de la UAB.
Ens presenta el nou concepte de web 2.0, on tothom podria estar interrelacionat a través de la xarxa.
A continuació, Santiago Tejedor, igual membre del gabinet de Comunicació i Educació de la UAB, afirma: "los niños tienen curiosidad hasta que llegan a la escuela y la pierden". Preté mostrar que la web 2.0 pot ajudar a millorar l'educació i ens ensenyarà com aplicar-la a les aules.
Per començar, ens expliquen els primers models d'escola:
1) Escola filosòfica: volia professar una filosofia, una ètica, un mètode de vida. Pretenia buscar l'excel·lència i concebia la polis com a escola.
En aquesta escola, la tecnologia de la que disposaven era la paraula, el diàleg i l'escriptura.
2) Escoles del llibre sagrat: es considerava l'educació com una revelació divina i es feia una reverència al text. Era molt destacada l'hermenèutica.
La tecnologia utilitzada era el llibre, la repetició i la memòria.
3) Tallers gremials: Iniciació al món professional esotèric. La seva teoria era aprendre fent.
La tecnologia utilitzada eren els instruments, les tècniques, el treball i l'artesania.
4) Escola burgesa: ciutadania massiva, treball industrial propi del segle XIX i disciplina civil.
La tecnologia utilitzada eren les fàbriques, la pissarra, el mur i la uniformitat.
5) Escola "reserva": Societat de l'espectacle, cultura horitzontal, docilitat i comunitat.
Utilitzaven el joc, la imitació i la docilitat.
Crítica a l'escola actual:
1) Centralitzada.
2) Burocratitzada.
3) Homogeneïtzadora.
4) Desincentivadora.
5) Dòcil.
Abans, l'escola era tancada, el professor sempre tenia la raó. A partir dels mitjans de comunicació, es realitza un aprenentatge obert i exploratiu, intuitiu, espontani, curiós, empíric. Avui dia, la censura és impossible, el coneixement, gràcies a les tecnologies, no es pot censurar.
Antigament, hi va haver una revolució semblant a la dels grecs que va propiciar l'aparició de l'escriptura, posteriorment, una revolució italiana que propicià l'aparició dels llibres i avui en dia, estem a l'època anomenada "informàtica pels núvols".
Podem veure com ha evolucionat la societat a nivell tecnològic:
1936: Televisió.
1964: Cassette.
1977: Ordinador.
1981: CD.
1995: Pen drive.
2001: Mp3.
Anteriorment, la gent disposava com a molt, de televisió, ràdio i premsa, i actualment, existeix televisió, ràdio, premsa, internet, blogs, mòbil, etc.
FETS:
- Cal saber què val la pena aprendre perquè la informació disponible és descomunal.
- Tindrem davant nostre una escola multilingüe on l'anglès serà la base.
- Hem de formar una mentalitat cosmopolita.
- Existiran recursos audiovisuals en comptes de llibres.
- Caldrà tancar les divisions entre l'escola i casa, perquè estaran unides a través de la xarxa.
- El llenguatge imperant serà l'audiovisual.
- Serà una escola centrada en competències bàsiques.
Tres exemples d'eines que ens poden ajudar en l'àmbit educatiu:
1) Voz me: programa que ens permet copiar un text, i generar automàticament una grabació en format mp3. Ofereix un gran potencial a l'hora de realitzar funcions educatives. Ajudaria molt a la lectura per a invidents.
2) Aprobbo: propgrama que detecta el famós "copiar i enganxar".
3) igoogle: escriptori general amb les aplicacions més importants per a tu.
Mentides d'internet:
1) Democratitza l'accés a la informació, però es podrà aconseguir una democratització real a través dels blogs.
2) Que ofereix molta informació, perquè sí que n'ofereix tanta, que és un caos. La virtud és que permet un accés més selectiu.
Dues notícies:
1) Bona: amb internet tothom pot informar.
2) Dolenta: amb internet tothom pot informar.
És una notícia bona, però a la vegada dolenta, perquè el fet que tothom pugui informar és positiu perquè ofereix més capacitat per al diàleg i els coneixements que es poden obtenir seran molt més rics, però és una notícia a l'hora dolenta, perquè com tothom pot informar, existeixen moltes mentides i és totalment necessària l'aparició d'educadors que ensenyin què és veritat i què és mentida.
La web 2.0 va aparèixer l'any 2000. Tim O'Reilly en va ser el creador. Permet passar de webs tradicionals a webs creades per tots els usuaris.
Comparació entre web 1.0 i 2.0:
La web 1.0 pel que fa al mode, permet només la lectura, mentre que la web 2.0 permet la lectura i l'escriptura. Perl que fa a la unitat mínima de contingut, la web 1.0 ofereix només la pàgina web, mentre que la web 2.0 ofereix la pàgina, el missatge, l'article i el post. Pel que fa a l'estat, la web 1.0 és un estat estàtic, i la web 2.0 totalment dinàmic. el mode de visualització, a la web 1.0 és d'un navegador, mentre que a la web 2.0 pot ser navegador o lector RSS. Pel que fa a l'arquitectura, la web 1.0 ofereix client-servidor, i la web 2.0 ofereix serveis web. Per últim, a la web 1.0 els editors només poden ser webmasters i els protagonistes són els "geeks" mentre que a la web 2.0 els editors poden ser totes les persones del món, i els protagonistes són els afeccionats.
Com a conclusions, la web 2.0 és aquella que confia en els usuaris, potencia les experiències dels usuaris, permet jugar (trencant barreres), no existeix un comportament predeterminat de l'usuari. El software es va actualitzant i és una web que està en "beta" eterna, s'imposa la cultura del hacker.
És la web de la gent. Hem d'aprendre a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i innovar.
