RECITAR A CLASSE

LA GRANOTA SOMIADORA

Hi havia una vegada una família de granotes que estaven menjant mosques a l'ast.
- Mmm...Com n'estan de bones aquestes mosques!!! -deia la granota - Saps què, mare? m'emportaré aquestes mosques a la lluna i m'alimentaran.
Però la seva mare no hi estava d'acord
- Que dius tu ara!! No tornis a dir ximpleries!!! No veus que a la lluna no s'hi pot viatjar?

-No mare no es cap ximpleria. Penso anar-hi i ho fare demà al matí -deia la granota molt decidida -

En la discussió hi va intervenir també el pare que estava, com no, de part de la mare.
-No te n'aniras pas tu a la lluna! a més no podràs fer-ho, ni tan sols podras tocar-la amb les puntetes dels ditets, AIXÍ QUE ARA PUJA A LA TEVA HABITACIÓ I NO TORNIS A TREURE AQUEST TEMA!!!
-O i tant que m'en vaig i corrents no us suporto!
Així va ser com va acabar la discussió i se'n va anar. Per la nit la granota se'n va anar a dormir. I tota la seva família també dormia, fins que va passar una cosa magnífica.
-Què passa...? - somiava la granota - OH! NO M'HO PUC CREURE!!! ESTIC A LA LLUNA!!! així que les granotes podien viatjar a la lluna!!.
L'endemà al matí la granota es va aixecar molt emocionada.
-HE ANAT A LA LLUNA HE VIATJAT!!! -cridava emocionada.
- Si és clar!!! No hi tornis!.-deia la mare enfadada.
- SI SI HI HE ANAT!!!.
- NO ET CREIEM!!! CALLA JA.- deia el pare molt enfadat.
- És igual el que em digeu jo em crec el que veig. Vosaltres no podeu impedir-me somiar i viatjar a la lluna, així que ho faré sempre que vulgui.